Segons Mireia Cabero psicòlog i especialista en benestar emocional “Tenim una societat amb incultura emocional. Per tot això els divendres estem fatal i no arribem a tot, estem estressats i vivim malament. Les emocions tenen un cost sempre”.
VALORAR EL CANSAMENT: FACTORS A TENIR EN COMPTE
- Et lleves cansat/da o vas perdent energia durant el dia? Si et lleves amb cansament pot ser més important que no pas si és un cansament per l’activitat diària.
- T’impedeix fer les tasques diàries? Si és així, és un senyal d’alerta.
- Fa setmanes que dura? A partir de les tres setmanes o quatre, t’has de plantejar anar al metge.
- Va acompanyat d’altres símptomes? Els més preocupants són febre, pèrdua de gana o de pes, suors, palpitacions, diarrees...
- Si tens més de 60 anys és més possible que estigui associat a algun problema de salut.
Les solucions
I com sortim d’aquesta espiral de cansament?
- Si estem cansats durant setmanes –i a més hi ha símptomes afegits–, cal anar al metge.
- Si es tracta d’un tema sociopsicològic, cal pensar en solucions a llarg termini, i globals.
I quines patologies pot amagar el cansament físic? “En una dona en edat fèrtil pot ser anèmia, manca de ferro. És causa de cansament habitual en dones entre 20 i 40 anys. Si el pacient s’ofega, si té dolor al pit, si ronca, pot ser apnea del son, que pot donar molta somnolència perquè no es descansa bé”. L’esgotament també pot ser senyal d’alerta de problemes cardiològics, de tiroides, algunes malalties infeccioses (com l’hepatitis), o tumors, que els metges intentem descartar primer”. Cal també parar atenció en els medicaments que s’estan prenent, ja que fàrmacs com els antihistamínics, corticoides o els de la tensió, poden provocar cansament.
Per a la psicòloga Mireia Cabero l’esgotament de la població caldria observar-se des de tres possibles línies d’actuació
- LES PERSONES. La primera línia d’actuació seria la individual, d’autolideratge, de viure amb més consciència el dia a dia i de posar molt més en valor el benestar emocional i el fet d’estar bé interiorment. “Això passa per preguntar-me la vida que estic vivint. Em satisfà? Hem de decidir si posem més en valor l’èxit professional o el benestar emocional, sabent que la conciliació entre tots dos no és fàcil”.
- LES EMPRESES. Cal que el benestar emocional i la felicitat estiguin al centre de les organitzacions. “És important que comencem a cuidar els nostres equips. El Chief Happiness Officer és el director de felicitat a les empreses, una figura –que tot i que no és freqüent– es dedica a augmentar el nivell de felicitat dels seus equips, perquè treballadors més feliços són més productius. Si les empreses posen el benestar dels treballadors al centre, rebaixarem molt el nivell d’estrès”.
- ELS GOVERNS. Necessitem governs que vetllin pel benestar emocional de la ciutadania, amb polítiques públiques que ho promoguin. “Per exemple necessitem agents comunitaris (mestres, pediatres, policies locals, entrenadors de futbol…) que tinguin la competència emocional ben desenvolupada i treballi amb els companys com transferir la competència emocional a la ciutadania”.